El protagonista d'aquesta dissabte a Compàs de Cobla és una figura de tal importància, que en lloc de definir-lo nosaltres mateixos, preferim que us quedeu amb les paraules de dos genis de la nostra cultura. El violinista, director i compositor Eduard Toldrà i el geni literari empordanès Josep Pla ens parlen de la música i la personalitat de Josep Serra i Bonal, de qui el passat dimarts 23 de setembre es celebraven els 140 anys del seu naixement.
 |
| Josep Serra i Bonal (1874-1939) |
D’ací a cinquanta anys, quan ja tindran un gustet de vi ranci i qui sap per quins camins insospitats faran córrer la sardana els músics de llavors, les sardanes d’en Serra seguiran essent, per damunt de velles o noves, sardanes boniques.
I més enllà de cinquanta anys, en fi, mentre a Catalunya es ballin sardanes, les cobles que s’estimin les seguiran tocant, i la gent que les balli i les escolti en quedarà encisada i en sentirà la mateixa frescor que tenien el dia que varen sortir de les mans del seu autor, perquè aquesta frescor que els hi va donar en Serra, és immarcessible, és de tots els temps.
Eduard Toldrà, 1925
 |
| Eduard Toldrà i Soler (1895-1962) |
Josep Serra, que coneguí anys enrere, quan era l'ànima de la vella i inoblidable cobla de Peralada, m'ha deixat un gran record —com a músic i com a amic. Les seves sardanes són insuperables, molt ben escrites, d'un sabor empordanès inconfusible —d'un verisme rústic i empordanès tan fi, tan equilibrat, tan clar, tan precís, que jo anomeno Serra el Ruyra de la sardana. És clar que si les seves sardanes no continguessin més que verisme comarcal no haurien pas arribat a l'alta consideració que tenen. Són més. Molt més. Són un esforç reeixit de crear una música pròpia, amb la consegüent eliminació d'influències aberrants i exòtiques.
Josep Pla, a El meu país, 1958 (Obres completes, vol. 7)
 |
| Josep Pla i Casadevall (1897-1981) |
