Mirant al voltant de la sardana

Posar-se a escriure un article, un text, un post o com es vulgui anomenar al que es publica als blocs, no sempre és una tasca fàcil. I menys quan es tracta d'un món com el sardanista, un xic reduït, fins i tot en ocasions pecador d'una excessiva endogàmia que fa que les noticies no es tinguin en consideració i en alguns indrets la passió es substitueixi per la inèrcia dels fets repetitius que poc a poc fa que aquesta passió es vagi apagant.

Però de tant en tant sorgeix una alegria, quelcom que et dóna motivació per tornar a creure en allò que estimes. I aquest 2017 només fa que donar una alegria rere l'altra. Noves complicitats, demostracions que el que fem des de Compàs de Cobla val la pena, malgrat que és una feina per amor a l'art.

Les últimes mostres -que no úniques!- d'aquesta complicitat gens amagada ens han vingut des de les agrupacions de Mollet i Figueres, en les persones de la Núria Figuera i la Montserrat Mauné. Gent amb empenta que, amb la també necessària complicitat dels seus companys de junta de llurs agrupacions (Tradicions i Costums de Mollet del Vallès i el Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres), demostren que en la sardana encara hi ha molt per fer, i que reben amb braços oberts tot aquell que vulgui compartir una bona estona a l'entorn de la sardana i la cobla. 

Veure que es fa un esforç per oferir aplecs en espais cèntrics, oberts, emblemàtics i fàcils de localitzar (el Parc de Can Mulà molletenc i la Rambla figuerenca), demostra que no ens hem d'amagar d'allò que estimem. La sardana no ha de ser un reducte tancat. El tanquem nosaltres mateixos.

I el mateix passa amb el so de la nostra formació musical, la cobla. Vivim en una època on la qualitat i varietat estilística dels compositors ens ofereix un ventall musical impressionant. Des de les sardanes més planeres, de les anomenades "balladores", que no pas vulgars, com les que signen Joan Làzaro o Carles Santiago, que podrien ser perfectament els continuadors d'aquesta línia que podriem resumir en Bou, Bonaterra, Xaxu, Mas Ros i Tudela, tot i que en Carles en moltes ocasions aconsegueix anar no un pas sino dos mes enllà i desmarcar-se d'aquesta línia. Insistim, línia planera però no vulgar, agraïda pels músics i sempre ben rebuda pels oïdors i balladors. Fixeu-vos que és difícil trobar un aplec que no programi alguna sardana d'aquests dos autors!

També tenim autors eficients, propers, de gran qualitat, i que ningú discuteix. Per sobre de tots, podriem situar actualment a l'Enric Ortí, que a cada passa que dona es va fent mereixedor del títol que de forma un tant prematura li va atorgar fa anys en Marc Timón, el de nou príncep de la tenora, denominació que Pau Casals va donar primerament a Ricard Viladesau. 

És Enric Ortí el nou Viladesau? El temps sembla dir que sí, car les seves interpretacions amb la tenora i també les seves sardanes són aplaudides una vegada si i una altra també. Però hi ha una gran diferència. Mentre Viladesau, segons expliquen, tenia aires de "divo", l'Enric no dubta a sacrificar el protagonisme per poder dur a terme nous projectes dins i fora de la sardana. L'últim exemple el tenim en el treball que serveix per celebrar els 25 anys de carrera del premianenc Xavi Piñol en el món de la cobla. El mateix Piñol impulsa i protagonitza un treball que ens ha sorprès gratament, ja que ha defugit fer un disc format íntegrament per composicions pròpies que podriem enmarcar dins de la línia d'autors més transgressors, fent l'esforç d'interpretar, o bé reinterpretar, velles alhora que belles sardanes de Josep Serra Bonal, Conrad Saló, Martirià Font, Josep Vicenç Xaxu, Josep Maria Tarridas i Rafael Ferrer.

Contingut del CD Mirant al meu voltant

Una vegada més, en Xavi Piñol ens ofereix no només el seu talent com a promotor i impulsor de projectes musicals (recordem la Cobla volta Món!, el projecte educatiu SardaTIC, treballs musicals com Trencadisk, la música de Nino Rota...), si no que demana que li cedim espai a través del pas de vianants que il·lustra Mirant al meu voltant. Tible i sardanes, on demostra també les seves qualitats interpretatives, conjugant un so complicat com el del tible que deixa palès que domina plenament, ja sigui amb les tenores d'Isaac Vilanova i Enric Ortí o amb el tible de Marta Fina, així com amb la resta de components de la seva cobla, la Marinada de Badalona, on va incorporar-se el 2000. I també comparteix protagonisme amb un altre intèrpret de tible excepcional, qui va ser també mestre, Marcel Artiaga, amb qui formen parella per enregistrar la desconeguda òpera prima de Piñol, Tret d'enginy, una obligada de dos tibles que segons confessa Piñol és molt difícil de tocar, i on costa distingir el mestre de l'alumne, donada la gran qualitat interpretativa de tots dos. Per rematar-ho, encara hi ha dos tiblaires més implicats en el treball. En la gravació hi ha treballat el membre de la Principal d'Olot, Jordi Labian. I a la batuta, escollit pel mateix impulsor del disc, hi tenim a un home amb qui van compartir diverses temporades a la cobla Marinada, l'autor possiblement més transgressor de la sardana actual, Marc Timón.

Mirant al meu voltant. Tible i sardanes, envoltat de diversos treballs on han participat Xavi Piñol i la cobla Marinada

Voleu discos per gaudir? Aquest 2017 ja ens n'ha portat un munt! Reculls d'encàrrec vinguts de Tiana, Sant Andreu de la Barca, Artés i Lloret de Mar; el quart volum de la Fonoteca de Cobla, que va endegar el 2014 la cobla Ciutat de Girona; també recopilatoris d'autors com Joan Làzaro, Galdric Vicens i Josep Cassú; el magnífic Fraternitat, enregistrat per les cobles Marinada i Bisbal Jove... i el que ha de venir! No només cobles que amplien discografia, si no també alguna que debuta, com és el cas de la cobla Premià, formació on va iniciar-se en Xavi Piñol al costat del seu pare, en Gaietà, quan portaven el nom de cobla Premianenca.

Els responsables de Compàs de Cobla, Lídia Padrosa i Jordi Canaleta, en el moment de rebre de mans de Xavi Piñol el disc Mirant al meu voltant. Tible i sardanes

Val la pena agafar-se una estona, i gaudir de les 14 sardanes que formen aquest treball, que traspuen il·lusió, treball i ganes de compartir allò que en Xavi Piñol ha anat veient al seu voltant, musicalment parlant, el tible i les sardanes. Vet aquí una il·lusió convertida en un disc que és també un agraïment sincer als que estimem aquesta música, agraïment que en Xavi en va fer palès de forma directa als mitjans de difusió sardanista en general, i a Compàs de Cobla en particular. Són 25 anys, i esperem que en puguin ser 50! Salut i sardanes!

DEDICATÒRIA: Moltes gràcies per formar part de "Mirant al meu voltant. Tible i sardanes". Sense la vostra tasca de difusió propostes com aquesta no podrien ser el que són.
Xavi Piñol, Olesa 12.05.17

L'Aplec de la Capital 2017

Un concert amb peces desconegudes de Pep Ventura i recuperades de l'arxiu del Palau de la Música, amb un gran treball realitzat pels Montgrins tant de documentació com d'interpretació, obria al Teatre el Jardí de Figueres els actes dels 200 anys de Pep Ventura.

Poques setmanes després, repetint l'escenari escollit pel primer concert, el Teatre el Jardí, es feia l'obertura oficial de la capitalitat, amb un concert a dues cobles, que a més presentava un magnífic enregistrament a càrrec de les cobles Marinada i Bisbal Jove.

A cavall entre l'abril i el maig, arribava la Festa Major de Figueres, les Fires i Festes de la Santa Creu, on la sardana a la plaça hi fou present quasi tots els dies, amb les cobles Costa Brava, Selvatana, Vila de la Jonquera, Principal de la Bisbal, Nova Blanes, Rossinyolets, Maravella i Casenoves, a més de la celebració del concurs de colles amb l'acompanyament de la Principal d'Olot.

I per si no n'hi havia prou, abans d'aquesta festa, també es van poder ballar sardanes durant la Fira del Còmic figuerenca, amb la cobla Contemporània. 

La cobla Bisbal Jove, en un moment de la interpretació d'Al·legoria, de Josep Albertí, en aquesta ocasió complementats per Pep Moliner (fiscorn) i Joan Druguet (contrabaix), membres de la cobla Sant Jordi

Si heu llegit bé i feu comptes, fins aquí ja us hem anomenat 13 cobles. Déu n'hi do, no? Doncs seguiu comptant, perquè el 21 de maig es celebrava el 56è Aplec de la Sardana figuerenc. En el decurs de la vigília es va poder gaudir de la cobla Ciutat de Girona, i a l'aplec pròpiament dit repetien dues cobles que ja us hem esmentat abans, Montgrins i Bisbal Jove, als que s'afegia la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona. La xifra ja ascendeix a 15 cobles diferents!

L'obligada escollida pels Montgrins fou L'un i l'altre, obligada de trompeta i fiscorn original de Martirià Font. A la imatge es pot veure un moment de la interpretació, amb els solistes Jean Marie Oriol (trompeta, al centre) i Josep Malonda (fiscorn, dreta), a més de Jordi Gelabert (trompeta, a l'esquerra de la imatge), i Marcel Artiaga (tible, assegut)

L'indret escollit per l'aplec, la Rambla, que ja va ser el marc de l'aplec de l'any anterior, és un verdader encert, tant per l'espai, com el terreny, els serveis que hi ha a l'entorn i la facilitat d'accés, a més de la proximitat amb els museus emblemàtics figuerencs (Museu del Joguet, Museu de l'Empordà, i un xic més enllà el Teatre Museu Dalí).

La cobla Sant Jordi va optar a l'aplec de Figueres per una de les sardanes emblemàtiques de Ricard Viladesau, l'obligada de tenora A en Ramon Rossell, on l'Enric Ortí va oferir novament una mostra del seu saber fer amb l'instrument estrella de la cobla, ben recolzat pel seus companys. A la imatge, darrere l'Enric, hi tenim Isi López (trombó) i Pep Moliner (Fiscorn).

No només els sardanistes van poder gaudir de la ballada, si no que també es va poder veure ballar el gegant de Pep Ventura que fins el dia abans havia estat exposat dins de la Catedral de Girona en el marc de la mostra Temps de Flors, en un espai dedicat íntegrament a la capitalitat figuerenca. I per fer-lo ballar, una peça composada especialment per l'ocasió, obra d'Ivó Jordà.

El gegant Pep Ventura balla al ritme de En Pep de la Tenora, original d'Ivó Jordà, en la interpretació conjunta de les cobles Bisbal Jove, Montgrins i Sant Jordi, dirigits per Martí Camós

Martí Camós (Montgrins), Josep Antoni Sànchez (Sant Jordi) i Josep Bofill (Bisbal Jove), després de rebre de mans de l'alcaldessa de Figueres, sra. Marta Felip, una reproducció del gegant Pep Ventura, obsequi per les cobles participants al 56è Aplec de la Sardana.

Montserrat Mauné, presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura de Figueres, amb la partitura del ball del gegant En Pep de la Tenora que li acabava de lliurar Martí Camós, encarregat de dirigir-la en la seva estrena a l'aplec.

I per si no n'hi ha prou, prepareu-vos, perquè aquesta Capital de la Sardana està posant el llistó molt i molt alt, i és que des de Figueres asseguren que encara tenen molt per oferir! Entre altres, ja ens han confirmat la presència de les cobles nord-catalanes Tres Vents i Mil·lenària. Per tenir alguna pista, apunteu tres conceptes... Acústica, estiu i carilló. I fins aquí podem escriure, si no, ja estariem explicant massa, i val més que ho anem descobrint tots plegats de mica en mica.

La col·laboradora de Compàs de Cobla, Lídia Padrosa, amb la bandera de la Capital de la Sardana i el cartell del 56è Aplec de la Sardana de Figueres. Al fons, esquerra, el trompeta de la cobla Sant Jordi, Timi Rodríguez, en un moment de recés.