Us reproduim aquest text que ha format part del programa d'avui...
Hem detectat que hi ha casos en què la ignorància sobre el fet sardanista és molt important. El cas més evident el vam trobar, per desgràcia, a la televisió pública de tots els catalans, TV3. Al programa Com Som, un espai concurs i d’entreteniment basat en enquestes fetes a la població catalana, ens vam trobar el passat dissabte un vídeo sobre el fet sardanista que ens ha fet reflexionar bastant.
En aquest vídeo, de poc més d’un minut, les persones que l’han preparat hi aboquen un reguitzell de tòpics que mostren un alt grau d’ignorància i fins i tot freguen el despreci vers la nostra dansa. És normal que es faci humor de tot, però la línia que separa això de la burla pot ser traspassada amb facilitat, i en aquest cas es traspassa, i de lluny, a mesura que avança el vídeo.
L’inici destil·la un cert nivell d’humor, dient que la sardana la ballen un mínim de dues persones, i que si balla un de sol es pot semblar el protagonista de la pel·licula Karate Kid. Fins aquí, anem bé. Continuen dient que existeixen 30.000 sardanes diferents, amb una gran varietat d’estils, dada força correcta, però... ai! Quan es tracta de comparar-les, és quan ja cauen en el parany de la burla. Esmenten tres sardanes: La Santa Espina, Llevantina i La Sardana de les Monges. I què posen per fer la comparança? El mateix fragment on es veu el flabiolaire Xavi Torrent amb la cobla Sant Jordi, executant l’introit repetit tres vegades!
Segons els mateixos realitzadors d’aquest video, els balladors hem de comptar constantment mentre ballem. Segur? Qui us parla, quan ha ballat sardanes, ha observat que en moltes ocasions són una o dues persones les que compten, mentre la resta de balladors simplement segueixen el ritme i gaudeixen de la música.
I no segueixo, perquè podriem estar parlant sobre el tema molta estona, tant d’aquest video com de les opinions que es van donar abans i després al mateix programa, i el que voleu tots els qui seguiu Compàs de Cobla, és gaudir de bones sardanes.
Per tant, i en conclusió, l’humor és necessari, clar que si, però el que no es pot tolerar és la burla, el despreci, la demostració d’ignorància, i encara menys que passi en la televisió pública de tots els catalans, que des de fa anys té la nostra dansa, i també altres mostres musicals de la tradició de casa nostra, totalment arraconades, com si fessin nosa.
Des de Compàs de Cobla, us convidem a reclamar la millora de la presència de la sardana a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a un nivell equiparable al que reben actualment altres vessants de la tradició més nostra com, per exemple, els castellers.
Per aquest motiu, el programa d’avui consta de sardanes clàssiques, a fi de que pugueu convidar a qui sigui a coneixer millor la nostra música. I encara us diem més, la setmana vinent, Compàs de Cobla serà 100% musical. Com a senyal de protesta pel que considerem un menyspreu evident a la nostra dansa, us oferirem tot el programa sense locució, tan sols tindreu música, amb una tria d’algunes de les millors composicions, que es veuran complementades únicament per les sardanes que participin en la 4a semifinal de la Sardana de l’Any 2014.
