El passat diumenge 30 de juny es va celebrar el 51è Aplec de la Sardana de Sabadell que, com és costum, té el seu llibret de record, amb el programa, patrocinis i múltiples col·laboracions. D'entre aquestes, us convidem a llegir i rellegir l'escrit aportat per Joaquim Rucabado, president de la Federació Sardanista de Catalunya:
Els 40.000 sardanistes
Fa uns dies vaig tenir l'oportunitat de veure al Facebook una edició del mes de juny de 1977 del NO-DE, aquell instrument de propaganda franquista que durant la dictadura precedia les projeccions de pel·lícules als cinemes de tot el país.
En aquesta ocasió, el NO-DO es feia ressò de la ballada de sardanes que es va fer al passeig de Gràcia de Barcelona, amb motiu de la clausura del Congrés de Cultura Catalana. S'hi comenta que hi van assistir unes 40.000 persones vingudes de més de 70 localitats d'arreu dles països on es balla aquesta dansa -Andorra inclosa-. Em va sobtar aquesta xifra perquè recentment, en un intent que s'ha dut a terme per a quantificar els sardanistes que existeixen en l'actualitat, es va arribar també als més o menys 40.000 practicants.
Les preguntes que es plantegen si acceptem aquest volum de sardanistes són ben senzilles: ON SÓN? PERQUÈ NO ES VEUEN HABITUALMENT?
Una de les argumentacions que s'hi aporten és que als anys 60 i 70 existia una militància respecte de la sardana com a element identificador d'un poble i una de les poques possibilitats que hi havia per a fer públic el nostre sentit de pertinença a la terra. Aquesta militància, es comenta, va desaparèixer en arribar la democràcia a la nostra vida. La societat va tenir altres alternatives per a demostrar la seva catalanitat i la sardana, a més de passar a un segon o tercer terme, va ser menystinguda per alguns estaments oficials i intel·lectuals per tractar-se -deien- d'una dansa rància que no fa "modern".
En l'actualitat, les persones assisteixen a un acte sardanista amb la intenció de passar una bona estona d'esbarjo, sense cap altre compromís que el de gaudir del moment ballant o parlant amb els amics. La sardana, malgrat que continua sent la dansa pròpia -o nacional- de Catalunya, ha deixat de ser una necessitat política. Alguns d'aquells que l'any 77 van ser al passeig de Gràcia han desaparegut per raons evidents d'edat, molts altres han deixat d'interessar-s'hi per raons laborals, familiars o socials i veuen la sardana com una etapa de la seva vida que tenen tancada.
Al facebook, sota l'enllaç al NO-DO, qui el va compartir es preguntava si avui seria possible repetir aquell acte. La qüestió és prou important perquè hi reflexionem tots plegats. Si acceptem que actualment som 40.000 sardanistes no hauria de ser gaire dificil, sobretot tenint en compte les facilitats de desplaçament que tenim en l'actualitat. Penso, però, que pocs estariem segurs de poder reunir-los tots. La raó que s'apunta és que avui manca compromís, implicació o militancia amb la sardana, i que, tot i que hi ha més persones que mai que saben ballar sardanes, fruit dels innombrables cursets que s'han dut a terme arreu del país, són sardanistes circumstancials, d'aquells que si s'hi troben ballaran, però que en condicions normals no prendran la iniciativa d'anar-hi.
La nostra missió és recuperar aquesta generació perduda, fer retornar aquesta munió d'antics sardanistes als més de 3.000 actes que s'organitzen al cap de l'any. Per aconseguir-ho hem de fer molta pedagogia, hem de saber transmetre la nostra passió per la sardana, hem de ser capaços de donar un impuls renovador a la nostra dansa com a fet tradicional de l anostra cultura tot mantenint el seu esperit reivindicatiu i innovador.
El conseller de Cultura va dir fa poc que la sardana representa la modernitat de la tradició i la constant adaptació dels postulats de solidaritat i identitat del nostre poble. Ara cal que ens ho creguem i que passem a ser militants de la sardana i, si em permeteu l'expressió, passar a l'acció i "sardanitzar" de nou el país.
Que puguem gaudir tots plegats del 51è aplec de Sabadell, al mateix temps que ens impliquem, més que mai, amb la sardana.
Joaquim Rucabado
President de la Federació Sardanista de Catalunya
- Transcripció íntegra del text Els 40.000 sardanistes, inclòs en el llibret del 51è Aplec de la Sardana de Sabadell, celebrat 30 juny 2013. -
Etiquetes de comentaris:
Compta que s'acaba,
Compte que s'acaba,
Fugissera,
Hola i adéu,
Mestre,
Piera,
Tramuntanada
+(2).jpg "Conrad Saló dirigint la Principal de la Bisbal amb Ricard Viladesau a la tenora")
